En aquesta secció es pot trobar una bateria de fotografies en format digital que es poden imprimir per incorporar-les a un treball realitzat de forma manual, o també es poden afegir a documents realitzats per mitjà d’aplicacions informàtiques per al processament de textos, presentacions, etc.

Aquestes imatges es proporcionen ordenades en col·leccions de temes diversos:

Aquestes imatges es poden utilitzar amb propòsits tan variats com el professorat desitge, tot i que suggerim que es faciliten als alumnes i a les alumnes perquè les utilitzen en treballs com els que es proposen tot seguit:

Col·lecció A. Éssers vius.

• Unitat 1. Classificar els éssers vius de les imatges segons la seua reproducció i els diferents aspectes d’aquesta: fecundació, tipus de desenvolupament embrionari…
  
  
• Unitat 4. Intentar ubicar els diferents tipus d’éssers vius que apareixen en les imatges en ecosistemes aquàtics, terrestres o mixtos. També es pot demanar als estudiants que analitzen les adaptacions dels éssers vius de les imatges seleccionades.
  
  
• Unitat 5. Proporcionar fotografies d’éssers vius als estudiants perquè opinen sobre com poden afectar-los les activitats humanes. Alguns dels éssers que s’inclouen en la col·lecció es troben amenaçats o en perill d’extinció; es pot encarregar un informe breu sobre alguns d’aquests éssers, analitzant les causes que els posen en perill.
  
  
• Unitat 11. Utilitzar les fotografies de les plantes a fi d’ubicar-les en la vegetació característica d’un determinat tipus de clima.
  
  

• Col·lecció B. Les etapes de la vida.

• Unitat 3. Utilitzar les imatges per demanar als estudiants que identifiquen les etapes de la vida en què es troben les persones que hi apareixen i perquè les classifiquen de manera adequada.
  
  
• Unitat 12. Classificar les persones que apareixen en les fotografies segons els grups de població a què pertanyen.
  
  

• Col·lecció C. Treballs, materials i usos de l’energia.

• Unitat 6. Es poden mostrar les fotografies als alumnes i a les alumnes perquè intenten identificar-hi els diversos materials que empren aquestes persones. Se’ls pot demanar que identifiquen algunes de les propietats específiques d’aquests materials o que indiquen si s’hi aprecien indicis de canvis físics o químics.
  
  
• Unitat 7. En algunes imatges d’aquesta col·lecció s’aprecien fenòmens que tenen relació amb la llum, l’electricitat o el magnetisme; es pot demanar als estudiants que les localitzen i que les comenten. Així mateix, es poden analitzar aquelles imatges en què apareixen màquines d’algun tipus i dir, en cada cas, si utilitzen electricitat, en quina altra forma d’energia la transformen, si creuen que contenen imants o electroimants…
  
  
• Unitat 13. Identificar els sectors de producció en què es poden enquadrar els diferents treballs que apareixen en les imatges.
  
  

• Col·lecció D. Paisatges, formes del relleu i vegetació.

• Unitat 4. Intentar una classificació dels ecosistemes que s’observen en les fotografies en terrestres, aquàtics o mixtos. Si els estudiants estan molt interessats en els continguts sobre ecosistemes, se’ls pot demanar que s’informen i que identifiquen aquests ecosistemes.
  
  
• Unitat 5. Demanar als estudiants que identifiquen possibles danys derivats de les activitats humanes en els paisatges o en els ecosistemes que es poden veure en les fotografies.
  
  
• Unitat 8. Seleccionar les imatges en què s’aprecien configuracions del terreny causades per canvis geològics a la superfície terrestre i proposar als estudiants que intenten dir com s’han produït.
  També se’ls pot dir que imaginen com hauria sigut aquest paisatge abans de l’acció dels processos esmentats. Per als estudiants més motivats, es pot intentar que identifiquen en alguna de les imatges si les roques del terreny són sedimentàries o magmàtiques.
  
  
• Unitat 9. Separar les imatges en què apareix aigua en el paisatge, perquè diguen quin tipus de massa d’aigua és o, si es tracta d’un riu, perquè identifiquen el tram del llit que és visible. També es pot demanar una anàlisi de l’estat de l’atmosfera en les imatges en què s’observa el cel.
  
  
• Unitat 10. Triar qualsevol de les imatges i demanar als estudiants que descriguen el paisatge i que diguen quines formes del relleu s’hi veuen. En alguns casos se’ls pot demanar que dibuixen un mapa físic senzill del territori que apareix en la imatge i que representen alguns elements del relleu que siguen visibles.
  
  
• Unitat 11. Mostrar als estudiants algunes de les imatges perquè tracten d’imaginar quin tipus de clima pot tindre la regió en què es localitza el paisatge.
  
  

• Col·lecció E. Capitals d’Europa.

• Unitats 12 i 13. Aquestes imatges es poden utilitzar juntament amb el procediment titulat “Conec ciutats d’Europa” inclòs en el taller de ciències. L’objectiu és ajudar l’alumnat a conéixer l’aspecte i la configuració general d’aquestes ciutats, per tal d’observar semblances i diferències.
  
  

• Col·lecció F. Altres cultures.

• Unitats 12 i 13. Es poden analitzar les imatges per comparar les societats d’altres llocs i la nostra. Es consideraran formes d’organització, governs, drets i obligacions dels ciutadans… Es pot aprofitar per a entaular un debat a l’aula sobre les desigualtats i injustícies socials.
  
  

• Col·lecció G. Les edats de la història.

• Unitats 14 i 15. Les fotografies d’aquesta col·lecció es mostraran als estudiants perquè comenten, en cada cas, a quina edat històrica pertanyen, què són o què representen, quina era la seua utilitat o la seua finalitat en la vida quotidiana de l’època…